Qui som?

Un home gran,
de cabell blanc
toca la dolçaina
a la vora de la mar,
tot sol, allà, tot a soles
A la vora de la mar, mare...

Mentrestant, al restaurant
un jove pelroig
toca un "blues" o una cançó famosa
en un llenguatge que ben  pocs entenem.

Tots aplaudim i li tirem diners.

I el vell continua tocant
malgrat que ja ningú
ni li veu ni li escolta.

Açó no té sentit.
Ens hem tornat idiotes.