Poema. Terra Enamorada

Ell agafava els folis i feia tires.

Els hi posava una pasteta de farina i aigua
i els pegava llavors per a enviar-m’ho.
Així només calia
enterrar el paper 
per a que eixira un hort organitzat.

Estava fet a escala
i haguera eixit tot atapeït,
perquè hi havia fins i tot
arbres immensos.

El vaig plantar de tota manera,
a l’horta de l’endins
i va créixer de sobte,
com una imatge des de la infantesa
quan olorem les coses conegudes.

Aleshores sentí
l’abraçada de les seues arrels dins del meu pit,
les pàgines nascudes durant l’alba
d'un poema que et mira a contrallum,
els seus ulls mig tancats
després de fer l’amor.